Com s'explica un fenomen tan desconcertant? En els primers anys de vida un infant no té mestres, ni materials didàctics, no està sotmès a cap programa... A què podem atribuir doncs, el mèrit d'un creixement tan important? Jo diria que no tenim cap més remei que atribuir-lo a l'activitat més significativa d'aquests primers anys de vida: EL JOC. I per què té un poder tan gran, aquesta activitat infantil? L'infant viu en el joc una experiència molt poc freqüent en la vida de les persones: la d'enfrontar-se tot sol a la complexitat del món. Es troba sol, amb la seva immensa curiositat davant d'un món fascinant, ple d'estímuls i de coses noves. Jugar significa per a ell arrencar de mica en mica bocins d'aquest món: bocins que voldran dir un amic, algun objecte, unes regles, un espai per ocupar, un temps que cal administrar, uns riscos que cal córrer... I tot això amb una llibertat total, perquè el que no es pot fer, es pot inventar. Gràcies a aquesta complexitat, en els primers anys de la seva vida l'infant adquireix els aprenentatges més importants, sens dubte, de tota la vida d'una persona".
"La ciutat dels infants", Fancesco Tonnuci, Editorial Barcanova.
Què és doncs el millor que podem fer amb els infants més petits? Deixar-los fer, deixar-los jugar...
El projecte "La ciutat dels infants" és una proposta concreta que neix d'una experiència iniciada l'any 1991 al municipi italià de Fano, i que actualment mereix l'atenció i compta amb el suport de moltes altres ciutats italianes i de la resta del món. Una proposta que tria l'infant com a paràmetre sota la premisa que quan la ciutat estigui més adaptada als infants, estarà també més adaptada a tothom.
Aquest llibre és un elogi continu de la fantasia, la creativitat, l'espontaneïtat, la llibertat... Un viatge per les idees i sentiments del món dels infants que continua inspirant a educadors i educadores d'arreu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario